Interior de Sardenya, terra aspra i salvatge, amb muntanyes d’una majestuositat opressiva i el bandolerisme de fons; al tombant del segle xx. L’Olì, una noia de quinze anys «amb el llavi inferior que, partit pel mig, semblava format per dues cireres», només entén l’amor d’una manera, la que imposa lliurar-s’hi sense restriccions. La conseqüència de la seva gosadia és que la protagonista de Cendra desapareix durant gairebé tota la novel·la, convertida en una dolorosa absència per a l’Anania, el seu fill, que no deixarà de buscar-la, mentre es debat entre l’enyor i l’odi per haver estat abandonat.

Portada al cinema el 1916 en l’única pel·lícula protagonitzada per Eleonora Duse, la història posseeix la força tràgica dels personatges amb la voluntat sotmesa al destí. Però abans de la cendra final hi ha el seu precursor, el foc.