A l’agost del 1988, com a conseqüència d’un cúmul de circumstàncies, em vaig inscriure en un club de boxa d’un barri del gueto negre de Chicago.
Mai no havia practicat aquest esport, ni tan sols no m’havia plantejat fer-ho algun dia.
Llevat de les imatges estereotipades que cadascú se’n pot formar a través dels mitjans de comunicació, el cinema o la literatura, jo no havia tingut cap mena de contacte amb el món pugilístic.
Em trobava, doncs, en la situació del perfecte aprenent. Durant tres anys, vaig participar en els entrenaments al costat dels boxejadors del planter, tant amateurs com professionals, a raó de tres a sis sessions cada setmana.
Davant de la meva pròpia sorpresa, em va agradar tant que fins i tot em passava les tardes al gym abans de saltar al ring per disputar un combat oficial. Les notes que apuntava sobre la marxa al meu diari de camp (inicialment per ajudar-me a superar un sentiment profund de poca traça i de molèstia física, augmentat pel fet de ser l’únic blanc de la sala), així com les observacions, les fotografies i els enregistraments realitzats durant els torneigs i les “trobades” on participaven membres del meu club, han subministrat la matèria dels textos d’aquest llibre.

Unint l’anàlisi sociològica amb l’evocació literària, el rigor de l’observació etnogràfica amb el fervor del compromís carnal, aquest llibre convida a penetrar en l’univers quotidià dels boxejadors de Chicago, contribueix a la sociologia del cos i a l’etnologia del “negatiu” viu d’Amèrica que és el gueto negre.

Loïc Wacquant, professor de la universitat de Califòrnia-Berkeley i investigador al Centre de Sociologia Europea, és autor de nombrosos treballs sobre la desigualtat urbana, la dominació racial, la teoria sociològica de l’Estat presó, entre els quals destaca Les presons de la misèria, publicat per Edicions de 1984 en aquesta mateixa col·lecció.