Quim Español ens sorprèn altre cop. A la veu convincent dels llibres anteriors, hi afegeix ara una inventiva poètica fecunda que li permet tractar de manera persuasiva l’arquetip arriscat del pas del temps i el seu seguici d’estralls —l’assumpte central del poemari, si bé no l’únic. L’autor enraona amb una veracitat que no deixa indiferent. Els poemes narratius de la segona part, en prosa musical, tenen registres diversos però qualitats semblants; són intensos, sovint torbadors, estranyament bells: «parla memorable» que identifica l’alta poesia.