Un cor senzill
Pròleg de Raül Garrigasait
Félicité, una criada analfabeta de Normandia, perd, l’una rere l’altra, totes les persones que estima i s’acaba encapritxant d’un lloro que li recorda el seu nebot mort a Cuba; quan l’ocell passa avall, l’anciana el fa dissecar i, quan ella també comença a anar-se’n d’aquest món, veu en aquell lloro rígid, esventrat, mig devorat pels cucs, una imatge de l’Esperit Sant.
Un cor senzill és la història d’un dolor que no es rebel·la ni un instant, que ni imagina la possibilitat d’una vida alliberada de patiments i servituds.
Del pròleg de Raül Garrigasait
En la seva època criticat (per raons morals) i admirat (per la força literària), avui se’ns mostra com un dels novel·listes més importants del seu temps, sobretot gràcies a Madame Bovary i a L’educació sentimental. Troba el seu lloc entre la generació romàntica (Stendhal – Balzac) i la generació realista i naturalista (Zola – Maupassant, que considerava Flaubert el seu mestre). La seva àmplia correspondència amb Louise Colet, George Sand i altres resulta d’un gran interès humà i literari. Curós amb el realisme, es preocupava també de l’estètica, cosa que motivava una llarga feina d’elaboració de cada obra (provava oralment cadascun dels seus texts).