Amb la publicació d’A la llar, Edicions de 1984 completa el cicle de quatre novel·les que Marilynne Robinson ha dedicat a Gilead, un petit poble d’Iowa que representa els valors de certa vida rural dels Estats Units. Les altres tres obres són Gilead, Lila i Jack. Robinson hi relata la història de dues famílies, els Ames i els Boughton, des de diferents punts de vista i amb tècniques narratives diverses, cosa que converteix la tetralogia en un artefacte literari molt suggeridor. A més, la sèrie li serveix per a reflexionar sobre el paper de la Fe en la vida moderna i com és possible desenvolupar un particular sentit crític d’índole cristiana, sempre amb la història dels Estats Units com a rerefons, no debades també hi trobem una reflexió sobre l’ideal d’Amèrica.

Els Ames i els Boughton. Gilead (Edicions de 1984, 2018, traduïda per Emili Olcina), publicada als Estats Units en 2004, és una novel·la que es presenta com una carta que el reverend John Ames, qui ja és gran i al qual li han diagnosticat una greu malaltia, dedica al seu fill, encara un xiquet. Li parla d’ell mateix i dels seus ascendents, entre els quals destaca l’avi, que va ser un visionari pastor evangèlic que, de jove, va anar a Kansas a lluitar per l’abolició de l’esclavitud. També va ser un dels fundadors de Gilead, el poble on viuen, on es va instal·lar com a predicador abolicionista, per la qual cosa va crear una escola per a afroamericans i es va implicar en el Ferrocarril Subterrani (Underground Railroad), una xarxa clandestina que abans de la Guerra de Secessió (1861-1865) ajudava els esclaus a escapar de les plantacions i a marxar a estats lliures del país o a Canadà. A més, s’hi van produir violents enfrontaments entre partidaris i detractors de l’esclavitud, cosa que explica que l’avi predicara amb un revòlver penjant de l’armilla. Com es pot comprovar, Robinson té una especial fixació en aquest tema, com si es tractara del pecat original dels Estats Units. Quant a això, cal anotar que Gilead és un poble imaginari, però inspirat en un de real, de nom Tabor, que presenta els mateixos trets i la mateixa història que podem llegir en la novel·la.

Ara bé, l’esclavisme no és l’única referència que es fa de la història dels Estats Units. En Gilead s’hi esmenten esdeveniments tan luctuosos per a una societat com són la participació en les dues guerres mundials, que fins i tot en un poble insignificant de les prades d’Iowa van tenir una gran rellevància, bàsicament perquè joves d’allí van anar a morir als boscos de Bèlgica o a les platges de França. La diferència és que el mateix John Ames va ser educat pel seu pare per a desenvolupar davant aquests conflictes una posició pacifista basada en l’ètica cristiana. Altrament, també hi són els duríssims anys de la Gran Depressió, que van afectar especialment tota la zona del Midwest estatunidenc, a la qual cosa cal afegir el clima duríssim de Gilead, amb sequeres i tempestes de sorra que hi fan la vida molt difícil. El cas és que tant la crisi econòmica com els successius avatars climatològics han causat un nombrós exili de la zona. Per això, davant aquest difícil panorama, el que es planteja John Ames, el que li planteja al fill, és clar: per què viure aquí? Es tracta d’una pregunta que té una difícil resposta. De fet, plantejar-la ja suposa tot un repte en la mesura que suscita un dubte directe sobre el futur de la mateixa comunitat.

Robinson ha necessitat el treball de tres llibres més per a afrontar aquesta qüestió. En Gilead no només coneixem la història familiar de John Ames. Hi té un paper important John Ames Boughton, el fill del seu millor amic, a qui van batejar amb el mateix nom com a mostra de respecte. El problemàtic Jack Boughton, qui de jove va cometre actes vandàlics i va abandonar la noia que va embarassar, ha tornat a casa després d’uns anys d’absència, i això causa inquietud en John Ames per la influència negativa que pot tenir en la seua jove esposa i, sobretot, en el fill. Per a conéixer millor aquest personatge i la família dels Boughton, Robinson ha escrit dues novel·les: A la llar (Edicions de 1984, 2022, traduïda per Emili Olcina), publicada als Estats Units el 2008, i Jack (Edicions de 1984, 2021, traduïda per Alba Dedeu), del 2020. La primera tracta sobre la vida quotidiana dels Boughton en el moment en què John Ames escriu la carta al fill. Se centra en la inadaptació de Jack, qui, aclaparat per un sentiment de tristesa que no s’acaba de comprendre, però que està relacionat amb els anys que ha passat fora, se sent perdut a la seua pròpia casa. Ara bé, el punt de vista de la novel·la és el de Glory, la germana de Jack, que també hi ha tornat després de passar un mal tràngol, cosa que aprofita per a cuidar del pare, qui viu sol després d’enviudar i després que els altres fills hagen marxat. Com es pot intuir, Robinson teixeix aquest retrobament familiar perquè els diferents personatges facen balanç de la seua vida, també perquè intenten resoldre allò que no es va saber fer bé en el passat. Doncs bé, que la casa familiar, la llar, actue com a centre catalitzador d’aquest tractament de l’experiència és la manera com ara s’afronta la reflexió sobre la comunitat en crisi.

Pel que fa a Jack, Robinson ens mostra la vida del fill dels Boughton fora de Gilead. El coneixem com a vagabund a Sant Louis, on ha caigut en l’alcoholisme i ha comés una sèrie de delictes. Fins i tot, ha estat a la presó, tot i que de manera injusta. També està desencantat de la vida i ja no creu en Déu. Tot canviarà quan coneix una jove, Della Miles, i se n’enamora d’aquella manera que fa que, a partir d’aleshores, tot siga diferent. De fet, ho viu com el miracle que ell necessitava per a salvar-se de l’abisme. El problema rau en el fet que Della és afroamericana, i una parella mixta encara era il·legal a certes zones dels Estats Units de la dècada de 1950. No obstant això, malgrat el perill que corren, decideixen continuar endavant i tenen, fins i tot, un fill. De nou, ens trobem amb el tema central del racisme, just en el moment en què a aquest país s’iniciava el realment necessari moviment pels Drets Civils. Ara coneixem, per tant, els dubtes de Jack quan torna a Gilead, perquè, a banda que té un fort sentiment de culpa per les seues accions en el passat, vol instal·lar-s’hi amb la parella i el fill i no sap si hi serà acceptat o si hi acabaran encaixant. De nou, per tant, fem cap als orígens, a la comunitat, que haurà d’adaptar-se per a afrontar el nou repte.

Finalment, en la joventut de John Ames hi van haver una dona i una filla, que van morir. Per això, en les cartes de Gilead també hi destaca la coneixença de la jove Lila, la mare del xiquet a qui escriu les cartes, que són l’única herència que la pobresa material li permet deixar. Aquest fet és tan extraordinari en la vida de John Ames que Robinson va decidir fer-ne una altra novel·la, publicada en el 2014 i titulada Lila (Edicions de 1984, 2014, traduïda per Esther Tallada). Bona part del relat se centra en la precària vida com a rodamon d’ella, qui no ha conegut els pares ni mai no ha tingut una residència fixa, en el context de la Gran Depressió. Precisament per això resulta tan transcendental la relació amb John Ames, perquè suposa l’oportunitat, per primera vegada a la seua vida, de ser acceptada en una comunitat real, a Gilead. Tot i que cal dir que al principi no n’està gaire segura, bàsicament perquè és una cosa que mai no ha conegut i ja intueix que li canviarà per sempre l’existència.

L’article continua aquí.