LECTURA BREU

La rotonda és crucial, tant en l’espai com en el temps. S’hi ha d’entrar amb les idees clares. De la sortida que prenguis en dependrà el lloc on acabis. Si no l’has triat amb antelació, és possible que quedis atrapat en la seva òrbita, suplicant que la força centrífuga t’arrenqui del bucle.

 En Puig sap quin trencall agafarà. Ho ha decidit abans i tot de ser rebutjat per la rossa tenyida que ara fa treballar la suspensió d’un Seat Ibiza blanc al pàrquing de la discoteca. De fet, en el mateix momento en què ha acceptat entrar al lavabo amb en Guarch, el dilema de la rotonda ha quedat resolt.

Ressegueix el trajecte de memòria, sense parar esment en els primers raigs de sol que despentinen les Guilleries. El Vespino espetega per sobre dels límits permesos, és un soroll agressiu, de màquina de guerra. Ell fa temps que ha deixat de sentir-lo. Més d’una vegada, a aquesta hora i en aquest estat mental, ha tingut la impressió que el ciclomotor anava sol, com si el conductor fos un simple passatger embotit dins un núvol de pensaments plaents i projectes delirants.

Alça la visera del casc per sentir el tacte de l’alba sobre les galtes. La línia divisòria entre la nit i el dia manté el temps en suspensió. Vehicle i home, acoblats com empelt de carn i metall, hi fan equilibris al damunt. El reflex del sol contra l’asfalt l’enlluerna. Necessita asserenar-se.