RECULL DE PREMSA I MITJANS
Julià Guillamon - La Vanguardia (Cultura/s)Montse Serra - Vilaweb
Jaume Vidal - El Punt Avui
Sebastià Bennasar - Vilaweb
Francesc Ginabreda - Núvol
Jordi Llavina - Núvol
Míriam Cano - Els experts (Icat FM)
David Vidal Castell - Ara Llegim
Andreu Navarra - La Llança
Josep Santacreu - La Lectora
Jordi Nopca - Ara Llegim
De la ciutat vella
En aquesta primera novel·la Vallmitjana intenta fer una novel·la però ja comença a veure que el fil seguit de la història argumentada (un noi de pocs possibles s’enamora d’una noia que viu en la pobresa més negra, etc.) és simplement una corda d’estendre episodis, ambients, personatges… Comença a entendre que ell no vol explicar la vida d’un personatge sinó retratar persones de la vida, mostrar mons.
Un dels temes que sostenen el llibre són les festes que els veïns mateixos s’organitzen amb motiu o sense quan els hi sembla que toca o que convé. Així el narrador ens pot presentar amb eficàcia la vida del barri en el moment en què tots estan actius i actuant junts, o més aviat discutint junts, en la preparació de la festa… i en la festa mateixa. El centre cívic a tots els efectes és la taverna, i en certes ocasions, el carrer. Les tragèdies particulars s’entrelliguen amb els saraus col·lectius. És una pintura de tons foscos travessada per esclats de llum i de color. Colors violents i traç segur.
Del pròleg d’Enric Casasses
LECTURA BREU
«La parella d’enamorats s’anava enredant pels carrerons; excitats per la conversa, caminaven sense saber a on anaven.
L’aire de la matinada refrescava; la fredor de fora encenia el caliu de son amor. En Fermí sentia tan forta emoció que hauria anat caminant fins a la vaguetat de sa vida, caminant dies i anys per aquella ruta de felicitat. La Laia, eren tantes les vegades que s’havia trobat amb coses per l’istil, que sols estava commoguda per aquella rara ingenuïtat; recordant fets passats, fruïa amb lo pressentiment d’un qui sap si aquesta vegada fóra una realitat; i, fent bracet, xerra que xerraràs, com aucells de bardissa, sortiren fora ciutat. »
Col·lecció
Mirmanda, 176
ISBN
978-84-16987-33-7
Editor
Enric Casasses
Llengua original
Català
Pàgines 192
Preu
17,50 €
RECULL DE PREMSA I MITJANS
Julià Guillamon - La Vanguardia (Cultura/s)Montse Serra - Vilaweb
Jaume Vidal - El Punt Avui
Sebastià Bennasar - Vilaweb
Francesc Ginabreda - Núvol
Jordi Llavina - Núvol
Míriam Cano - Els experts (Icat FM)
David Vidal Castell - Ara Llegim
Andreu Navarra - La Llança
Josep Santacreu - La Lectora
Jordi Nopca - Ara Llegim
Comparteix-ho a
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937). Narrador, novel·lista i autor teatral.
Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la “colla del safrà”. Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic. Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d’estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària. Tant les novel·les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos. La força expressiva, d’una gran vigoria, a l’hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l’aportació del vocabulari caló.
Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel·lectualitzats. A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923). En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.
[Font: Escriptors.cat]
més obres de Juli Vallmitjana a EDICIONS DE 1984
En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la...
Llengua original:
Català
"He escrit vàries obres però la intensa fruïció que he sentit al compondre aquesta novel•leta intitulada Albi no la podria...
Llengua original:
Català
Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) és una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i la...
Llengua original:
Català
La presència del teatre de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) als escenaris barcelonins des de la seva primera estrena, el 1907,...
Llengua original:
Català
Amb pròleg de Julià Guillamon. De Juli Vallmitjana en sabem ben poca cosa més enllà de les informacions que es...
Llengua original:
Català