De Thoreau a Whitman, de Melville a Henry James, gairebé cap escriptor nord-americà no va mantenir la neutralitat en la Guerra de Secessió, que, juntament amb la conquesta de l’Oest, va conformar els actuals Estats Units d’Amèrica. Però es poden comptar amb els dits d’una mà els escriptors que van prendre les armes per defensar els seus ideals. Al Sud, Twain va formar part d’una tropa irregular confederada durant dues setmanes, per després allunyar-se del conflicte. Al Nord, per contra, Ambrose Bierce va participar en la guerra de manera activa i dilatada sota la bandera de la Unió.

L’escenari bèl·lic d’aquests relats, descrits amb l’efectivitat només a l’abast d’un periodista que ha estat a primera línia de foc com el mateix Bierce, emmarca tota una sèrie de conflictes personals derivats de la crueltat i la fatalitat d’un conflicte fratricida. No hi ha èpica ni heroïcitat, sinó batalles íntimes d’uns personatges llançats a la força destructiva de la tenebra. Tampoc no hi manca l’humor negre ni un toc de gènere fantàstic, tan propi de la ploma esmolada de l’autor com de la naturalesa delirant d’una guerra. Bierce ens mostra com des de la base de la violència es va constituir una nació.