Dos cosins, marcats a foc per una experiència traumàtica d’infantesa, es reuneixen vint anys després per restaurar un castell medieval mig abandonat perdut en algun punt de l’Europa oriental. Les coses entre ells dos han canviat substancialment des d’aleshores. En Danny, destinat a triomfar, ara no és més que un addicte a les noves tecnologies propietari d’una vida mediocre. En Howard, que després del seu trauma tenia tots els números de convertir-se en una víctima de reformatori i de centre de desintoxicació, ara fa vida de jubilat esponerós amb poc més de trenta-quatre anys. Un autèntic nou-ric triomfador i llunàtic entestat a reproduir el joc d’infantesa truncat rere els murs d’un castell sense connexió wifi ni res de res.

Qui ens parla de les aventures d’aquest parell de cosins és en Ray, que compleix condemna tancat en una presó i que, per matar el temps i impressionar la Holly, la seva professora d’escriptura, relata tota aquesta història. A partir d’aquí, endinsats ja en l’arquitectura inversemblant però al mateix temps del tot convincent d’aquesta novel·la plena de trampes i passadissos, Jennifer Egan ens deixa impagables reflexions sobre la modernitat, la paranoia, l’abisme, el poder, la imaginació i la manca de llibertat.