Després d’una baralla de carrer, l’escala de valors del jove mariner Martin Eden s’esfondra. Gairebé per casualitat, coneix Ruth, una jove de casa bona, i se n’enamora perdudament. Vol agradar-li i no sap com, fins que troba una entrada al seu món: els llibres. Aleshores Martin comença a llegir tot el que li cau a les mans. Ruth creu que les lectures que Martin fa són de mal gust, i ell aprèn que el gust no és una cosa personal, sinó que és una cosa que algú ostenta. El gust el té la gent culta, sensible, noble i delicada. La gent com Ruth. De manera obsessiva, el jove mariner s’entrega a la causa de la literatura per arribar a la noia i fer-se digne d’ella, però els camins per on s’endinsa el porten a mons insospitats.

Les conclusions a què arribarà Martin Eden no difereixen massa de les conclusions del mateix Jack London. De fet, estem davant de la seva obra més personal i autobiogràfica —també d’una de les més memorables—, la que ens pot fer entendre el destí que l’autor va escollir.