Ventura Ametller és un escriptor polièdric d’un interès i d’una qualitat indiscutibles, editat fins ara d’una manera massa fragmentària i minoritària. Per aquest motiu ara teniu a les mans l’acurada edició de la seva Poesia completa, que parteix de la recopilació que ell mateix va deixar enllestida.

Endinsar-nos en aquestes pàgines és amarar-nos d’un viure commogut i apassionat, enfervorit, però mai exempt del batec punyent de la gran literatura, d’una exigent intel·ligència creativa.

Aquesta Poesia completa, travessada per un potent esperit de postavanguarda i de transgressió, és un convit a descobrir aquesta veu alquímica que s’agermana amb la d’altres diables com Josep Pla, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Andreu Vidal, Josep Palàcios o Màrius Sampere.

Del pròleg de Carles Duarte i Jaume C. Pons Alorda

La poesia d’Ametller és una obra exuberant en la qual gairebé tots els temes tenen cabuda. Maximalista i plena de matisos, a vegades fa l’efecte que sigui escrita a raig, amb passió, però una lectura atenta ens mostra que realment és una obra ben pensada, quasi al mil·límetre. Si tenim en compte que és una poesia que abasta tota una vida, s’hi veuen reflectits la totalitat dels sentiments i emocions inherents a tot individu.

Ametller és capaç d’explicar de manera despullada la duresa amb què a vegades ens colpeja la vida, ja no pas per alliberar-se del dolor que li comporta, sinó per fer-lo evident en la seva intimitat escrita.

De l’epíleg de Marta Puigventós Pons