Durant un terratrèmol, una dona és al llit amb un home, però el llit no és el seu i l’home no és la seva parella. Així comença un dels set relats irreverents i tragicòmics d’aquest recull. Els protagonitzen dones —de vegades impulsives, de vegades simplement maldestres— massa mandroses per rebel·lar-se, traïdores i, tanmateix, disposades a confiar; dones carregades de plans que viuen els compromisos com una gàbia; que desitgen intensament però a qui els costa estimar de debò. I, sobretot, dones que han après a prendre’s molt seriosament a elles mateixes o… a riure’s de tot, perquè, al capdavall, la vida és curta, etcètera.

Torna l’escriptura mordaç i sensual de Raimo, que tan aviat ens fa riure com ens sacseja i esfondra totes les convencions que ens reconforten.

Un dissabte d’hivern al vespre al Bristol de la postguerra, les germanes Moira i Evelyn, dues estudiants a les portes de l’edat adulta, van a una festa de joves artistes en un pub del port. Allà coneixen dos homes, en Paul i en Sinden, amb un aire sofisticat i enigmàtic que les atrau i incomoda alhora.

Uns dies més tard, en Sinden les truca per convidar-les a la mansió dels afores que en Paul comparteix amb la família, i la Moira accepta anar-hi malgrat el recel de l’Evelyn. A mesura que la nit avança en aquest nou escenari desconegut i glamurós, les noies intueixen que estan a punt de traspassar un llindar: el de la innocència cap al desig.

La festa és una nouvelle intensa i elegant sobre el moment precís en què una vida pot canviar per sempre. Amb la subtilesa que l’ha convertida en una de les grans cronistes de la classe mitjana britànica contemporània, Hadley ens convida a mirar de prop els gestos més petits que amaguen els desitjos més profunds.

Obra èpica, Berlin Alexanderplatz és la primera i única novel·la important sobre la gran ciutat en la literatura alemanya. Tant pel tema com per l’estil, l’obra és el fruit més madur del futurisme berlinès. En aquesta novel·la, Alfred Döblin combina el monòleg interior amb la tècnica de la càmera fo­togràfica per crear un ritme que dramatitza poderosament l’estat de l’ésser humà en un món que es desintegra.

El soroll de la ciutat només rares vegades ressona sense motiu i quasi sem­pre com a fluid dels éssers que hi viuen. Les criatures que habiten al seu dessota tenen conceptes de felicitat i honor, d’amor i solidaritat, que no són possibles de comprendre des del punt de vista de les classes més altes. Un d’aquests de sota és el bastaix Franz Biberkopf. Viu en una harmonia tan ingènua amb el seu entorn que per a ell no hi ha ni intern ni extern, el món l’omple del tot, la seva ànima és dins del món, quasi no té un perfil personal. Només el distingeix la qualitat de «demanar a la vida alguna cosa més que un tros de pa».

En el cor del Mississipí sacsejat per la Guerra de Secessió, Els invictes narra les vivències de la família Sartoris, atrapada entre el passat esclavista i un futur incert. A través dels ulls del jove Bayard, Faulkner desplega una sèrie de relats que oscil·len entre la infantesa i l’edat adulta, entre l’honor antic i la violència d’un món nou.

Amb personatges inspirats en la seva pròpia família, l’autor ens trans­porta a un Sud que lluita per mantenir la identitat mentre tot s’enfonsa. Heroisme, venjança, lleialtat i redempció s’entrellacen en una de les obres més accessibles i profundes del premi Nobel nord-americà.

Un clàssic inoblidable sobre la guerra, la memòria i la resistència moral en temps de devastació.

«El 1977, quan treballava al diari Libération, vaig llegir que tancarien la Casa d’Educació Vigilada de Belle-Île-en-Mer. En realitat, es tractava d’un centre penal per a menors. Entre els seus murs alts, on d’entrada havien estat reclosos els partidaris de la Comuna, des del 1880 es “reeducaven” petits brètols de ciutat i lladregots de pagès, així com estudiants conflictius, nens abandonats i orfes. Els més joves tenien dotze anys. La nit del 27 d’agost de 1934, cinquanta-sis nens es van escapar. Mentre els fugitius estaven envoltats pel mar, els gendarmes van oferir una moneda de vint francs per cada nen capturat. Llavors la gent es va llançar a la caça i van acorralar els fugitius als pobles, les platges i les coves. Tots van ser capturats. ¿Tots? No: a la primera llum de l’alba, en faltava un. M’he posat en la seva pell i aquesta és la seva història. La història d’un nen maltractat que s’assembla a mi. La metamorfosi d’una bèstia nascuda sense amor, d’un nano furiós obligat a obrir els punys per agafar les mans esteses.»

Sorj Chalandon

A la Ucraïna envaïda, el doctor Virgil Nóvak, un metge benigne i eficient, pateix una catàstrofe, i viu una odissea física i un trasbals psíquic que tenen per escenari un paisatge de malson rere les files enemigues. La narració, basada en bona part en fets reals i escrita amb una cadència vigorosa, parla breument amb […]

Strout torna amb una novel·la esperançadora sobre noves amistats, vells amors i el desig humà de deixar una empremta al món.

La tardor ha arribat a Crosby, Maine, i l’advocat Bob Burgess decideix acceptar el cas d’un home solitari investigat per assassinat. Paral·lelament, el vincle entre en Bob i la Lucy Barton —l’aclamada escriptora que viu amb en William, el seu exmarit, al mateix carrer que ell— es va estrenyent. La Lucy, per la seva banda, també es fa amiga de l’Olive Kitteridge, amb qui passa moltes tardes explicant-se i revivint històries de gent que coneixen.

Explica-m’ho tot és una declaració de la voraç necessitat de saber de l’autora, de trobar un sentit a la vida. Els silencis plens de significat de tots els seus personatges suggereixen la complexitat dels vincles que establim i la manera com les nostres relacions, malgrat tot, ens desbrossen el camí.

«No és casualitat que s’hagi comparat Strout amb Hemingway.

El supera en molts sentits.»

Publishers Weekly

Imber Court s’ha convertit en un port segur per a les ànimes inquietes que busquen tranquil·litat. Aquí hi viu una petita comunitat laica al costat d’una abadia. Però la plàcida vida de la comunitat es veu alterada per l’arribada de la jove Dora Greenfield, l’esbojarrada dona d’un dels residents. Per altra banda, el líder espiritual […]

Quan el senyor Folch creu que morirà havent-ho vist tot, un veí nou arriba a la urbanització de l’extraradi de Barcelona on viu. Per mitjà de les visites que li fa, el vell solitari prova d’esbrinar qui és el jove desconegut. Mentre l’assassinat d’un noi per un immigrant trasbalsa l’estabilitat del poble i altera la […]

Al Berlín de principis del segle xx, el jove Roland viu despreocupat pel futur fins que el seu pare decideix matricular-lo en una petita universitat d’una ciutat de províncies. Allà, malgrat la seva reticència, en Roland queda fascinat per les classes d’un professor de literatura respectable i encantador. El professor acull el jove i entre […]

El volum que teniu a les mans inclou dos relats que ens sedueixen: «La dona i el paisatge» i «El declivi d’un cor». El primer narra la història de passió i sentiments incontrolables entre un home i una dona desconeguts que es deixen arrossegar per les forces de la natura, en una espiral onírica en la qual es fa difícil destriar la realitat de la ficció. El segon és un relat estrany i extraordinari, en què el protagonista és posseït per un neguit creixent que el fa sentir-se abandonat i rebutjat per les dues persones que més estima i el condueix cap a un aïllament extrem. Els personatges de Zweig es debaten entre la raó i els sentiments.

Dues obres de caràcter intimista que ens captiven per la gran sensibilitat de l’autor a l’hora de representar les complexes relacions humanes i els temes existencials.

El viatge al passat és la història dels retrobaments amb regust amarg entre un home i una dona que es van estimar i que creuen que encara s’estimen. Un home jove, pobre i mogut per una «voluntat fanàtica» s’enamora de la dona del seu ric benefactor, però l’envien uns quants mesos a Mèxic per a una missió de confiança. La Gran Guerra esclata. Ells no es tornen a veure fins nou anys més tard. L’amor, ¿ho pot resistir tot? ¿El desgast del temps, la traïció, una tragèdia?

En aquest text colpidor retrobem la manera de fer única de Zweig, el seu domini genial de la psicologia, la seva capacitat de suggerir amb un gest, amb una mirada, els turments interiors, les motivacions i els abismes de l’inconscient.

A Sweet Water, una petita ciutat de les planes de Nebraska, es dibuixa la figura enigmàtica de la Marian Forrester: una dona captivadora, sofisticada i carregada de misteris. Admirada i desitjada per tothom, la seva presència encarna l’elegància d’un món ple de riqueses aparentment sòlides i convencions socials inamovibles. Però darrere del seu somriure encantador […]

La por, la vergonya, la lleialtat o la culpa poden arribar a determinar tota una vida. En els dos relats que conformen aquest llibre, Stefan Zweig escriu amb la precisió d’un cirurgià moral sobre els moments en què l’individu s’enfronta a forces més grans que ell mateix: la guerra, l’estigma social, el deure. «L’obligació imposada» […]

Abans de convertir-se en un dels grans noms de la literatura universal, Mark Twain fou aprenent de pilot dels llegendaris vaixells de vapor que navegaven pel riu Mississipi. Aquesta obra és una mena de river movie, barreja magistral de memòries, crònica de viatges i retrat social que ens porta al cor palpitant d’una Amèrica en transformació.

Amb el seu humor inconfusible, una mirada crítica i una prosa impetuosa, Twain narra primer els anys d’aprenentatge per convertir-se en pilot i posteriorment la seva tornada al Mississipi després d’anys d’absència per comparar el món que coneixia de jove amb la societat que ha emergit després de la Guerra de Secessió, una societat en què els vapors s’han convertit en un mitjà de transport residual i nostàlgic. En aquestes pàgines desfilen personatges pintorescos, històries sorprenents i descripcions que converteixen el riu en un personatge més: majestuós, imprevisible i ple de vida.

En una casa modesta de la ciutat provinciana de Saumur, l’avar senyor Grandet viu amb la dona i la filla, l’Eugénie, les vides de les quals es veuen sufocades per l’obsessió que el pare té pels diners. No permet que ningú s’acosti a la seva fortuna ni a la seva filla única. Però quan l’arribada d’en Charles, el cosí ben plantat de l’Eugénie, desperta els desitjos de la jove, la passió la porta a una violenta col·lisió amb el pare.

Considerada l’obra mestra de Balzac, Eugénie Grandet és un retrat exquisit de la vida privada i un extraordinari document de la França postrevolucionària. L’autor hi descriu el xoc fatal entre els desitjos materials i el poder alliberador de les passions humanes. Aquesta novel·la forma part d’«Escenes de la vida de províncies», dins del gran cicle narratiu que l’autor va anomenar La Comédie humaine.

Ubú irromp al Théâtre de l’Œuvre de París l’any 1896 i sacseja l’escena burgesa amb un crit que marcarà la història de la modernitat teatral: «Merdra!» Així comença Ubú rei, però les peripècies d’aquest grotesc personatge, amb el cap en forma de pera i una espiral dibuixada a l’immens ventrell, no han fet altra cosa que començar. Després del deliri de grandesa per ser rei, decideix convertir-se en esclau i buscar la felicitat en la submissió, envaeix la casa d’un col·leccionista de poliedres, esdevé pare d’un bell arqueòpterix a causa de qüestions de banyes i recupera la naturalesa original de titella en un guinyol.

Alfred Jarry converteix la burla d’un grup d’escolars a propòsit del seu professor de física en un univers literari que desemboca en la invenció del cèlebre personatge que centra l’interès d’aquesta edició: Ubú. El volum que presentem inclou per primera vegada en català les quatre peces teatrals que protagonitza —Ubú rei, Ubú encadenat, Ubú cornut i Ubú al turó—, així com versions alternatives i una selecció d’articles, discursos, cartes i conferències que Jarry escriu al voltant del teatre. La prosa apassionada que el caracteritza, i que neix de la creació col·lectiva, juga amb la tradició literària i explora el poder infinit de les paraules per fer d’Ubú una sàtira despietada del poder, la cobdícia i la condició humana.

«Dickinson, com tantes altres figures a la nostra tradició occidental, va ser un geni, és a dir, una poeta que es va avançar moltíssim al seu temps i va marcar un clar i contundent abans i després en el terreny de la poesia, com Walt Whitman, Arthur Rimbaud o T. S. Eliot. Per altra banda, va ser una artista d’una valentia insòlita que no admetia cap mena de pressió aliena sobre si mateixa i la seva obra. […]

El llibre que l’amable lector té a les mans […] és la joia de la corona de la presència de Dickinson a Catalunya. Ens permet, per primera vegada, l’accés a la totalitat de la producció de Dickinson, perquè ens forneix de les versions definitives de cada poema i —una novetat absoluta!— totes les versions preliminars que genèticament van desembocar en l’establiment del text final. A més, el text ve enriquit per un generós aparell de notes del poeta-traductor, en el qual s’expliquen referències, al·lusions i significats obscurs. Les versions “aproximatives” de Bosquet […] ens facilitaran un acostament al món poètic de Dickinson com mai en el panorama de la poesia en català.

Ras i curt, Emily Dickinson pertany a la categoria dels grans, grans poetes de tots els temps, dels quals es pot dir que la tasca de llegir-los requereix tota una vida de dedicació.»

Del pròleg de D. Sam Abrams

Els onze cants de Quan es fa fosc tenen la consistència d’una mateixa mirada crepuscular que, des de l’alçada dels anys, rememora episodis esparsos d’una vida. En els versos apareix sovint la bellesa dels prats perduts de la infància, o de les ciutats estel·lars transformades pel record i el somni; però també hi són els malsons i les pors de la vellesa, l’espant d’un univers incomprensible o la natura malmesa, per acabar en l’incert consol de la literatura. La consternació davant d’un declivi que es veu venir dona una commoció lúcida als onze poemes elegíacs. Com es diu a l’entrada, l’autor ha introduït referències literàries rescatades d’un oblit probable dins d’uns cants que respiren sovint amb una alenada fonda.

«Qui és aquest home que es fon amb els poetes i artistes d’ultramar, amb els arbres, amb els lladres, amb els profetes, amb els damnats, amb els qui duen la cara com una perdigonada, amb les verges de quinze anys que es vesteixen de núvies pobres, i prova de parlar no com ells, sinó des […]

Escometre, com anar a la batalla, aquí i allà, la guerra com a fons. Escometre, com saludar, conversar, l’amistat i l’amor com a tema. Així doncs, es poden organitzar les escomeses en dues direccions oposades, contradictòries, com si hi hagués una solució de continuïtat entre la pau i la guerra, l’amor i la violència, l’empatia […]

George Orwell va donar veu amb la seva obra a una humanitat mínima en primera persona arrelada en l’anàlisi de la vida quotidiana i de les tendències més inquietants de la seva època. Enaltit arreu per 1984, la seva aportació com a assagista, encara que menys coneguda, no només ha estat celebrada per la crítica […]

El 1928, Mandelstam veu publicat el seu volum d’assaigs De la poesia, que aplega la seva millor aportació en aquest terreny. El mateix any van aparèixer la prosa El segell egipci i una recopilació de poemes. Serien els últims llibres que es publicarien en vida seva. Encara que pugui sobtar —per infreqüent—, tant els poemes com els assaigs eren, en el fons, matèria «antipàtica» per al règim soviètic. I Mandelstam no era un poeta que callés el que pensava, era incòmode fins i tot per a alguns dels poetes contemporanis.

En aquest llibre podem seguir molt detalladament el seu posicionament respecte a les diverses manifestacions poètiques que va conèixer de prop: de la clàssica de Tiúttxev a la més avançada de Khlèbnikov. O de Villon a Baudelaire, fruit de la seva estada a París. És un repàs, insolent de vegades, al món poètic que li va tocar viure. Per a qui gaudeixi de la poesia i de la lectura dels grans poetes, aquest és un llibre imprescindible. Perquè un gran poeta parla, sense embuts, de poesia.

Aquest llibre és l’adaptació teatral de la magnífica novel·la de Sílvia Alcàntara Olor de Colònia —publicada per aquesta editorial el 2009— que mostra un fragment de la història del nostre país amb una trama vibrant que apel·la a la nostra memòria col·lectiva, entre la lenta represa industrial i la dura repressió franquista.

El record d’en Bernat, l’amic del protagonista Climent Palau, és el fil conductor de l’obra i porta l’espectador a reviure les diferents èpoques del relat: des del tràgic incendi inicial fins a l’eufòria de la represa, la història d’amor secret, la rebel·lió de la filla adolescent, els tripijocs dels poderosos i, finalment, la decadència de la colònia.

Una peça de literatura dramàtica per dur als escenaris un món que avui ha desaparegut però que encara ens resulta proper i que ben segur ens explica com a col·lectivitat.