Hi ha mil maneres d’abordar el món que, obra rere obra, George Saunders configura: una d’elles és la d’endinsar-se en la mordaç reflexió sobre les relacions de poder que en més o menys mesura sobrevolen tots els seus relats. Així, «Pastoràlia», la nouvelle que dóna títol al present volum, és un memorable cop de puny al rostre amable d’un sistema laboral basat en uns principis de submissió i desconfiança que de tan irreals són d’una versemblança que glaça la sang. També ferotge i divertidíssim és el relat «Roure Marí», una insòlita revisió del somni americà des de la perspectiva d’una família ni-ni que va amb el lliri a la mà i al davant de la qual hi ha una carismàtica tieta que no desaprofita les segones oportunitats per viure i prosperar.Saunders

només és compassiu i indulgent amb les persones, no pas amb els sistemes que les governen, i ens mostra uns personatges corcats de petites i íntimes malícies que, a la seva manera, lluiten per assolir alguna cosa semblant a l’amor i la dignitat. Els lectors que ja hagin gaudit de Deu de desembre, trobaran aquí un Saunders directe, còmic i crític, dotat del mateix talent narratiu i imaginació desbordant que l’han portat a ser un escriptor clau del nostre temps.